Happy End | Oldrich Lipský

Happy End (Šťastný konec) és una pel·lícula explicada al revés. Realitzada l’any 1967 en ple auge de la Nova Onada del cinema txecoslovac, Šťastný konec és una comèdia negra que s’explica al revés. No es tracta de capgirar l’ordre de les escenes a la manera de Godard i encara menys a la manera de l’infame Christopher Nolan a Memento, sinó que és projectada al revés. Amb aquest recurs Lipský aconsegueix un efecte còmic inaudit amb el qual no sols dóna la volta a la narració sinó que també converteix una execució final -si el film es projecta a l’indret- en una història d’esperança i resurrecció.

Gaspar Noé va reprendre va repetir l’experiment a Irreversible, per bé que els personatges hi caminen cap endavant, amb un impacte emocional extraordinari. Amb la cronologia invertida, primer coneixem una venjança de violència extrema i de mica en mica en descobrim els motius. Pel·lícula fatalista i irada que començaria i que acaba amb una epifania. Cal veure-la, cal resistir-la.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*
*