Cortázar: Obres poc conegudes de la literatura universal | vol. 1

El manual d’instruccions de l’IKEA de Julio Cortázar

Tothom, qui més qui menys, ha sentit a parlar profusament de les grans obres dels grans autors de la cultura universal: Borges, Chaucer, Ana Rosa Quintana1... Però hi ha algunes obres que, malgrat pertànyer a aquests mateixos autors, per un motiu o per un altre, han quedat relegades injustament a un racó de la història i bandejades de les antologies i els temaris de les aules universitàries. Aquest és el cas, sense anar més lluny, d’El manual d’instruccions de l’Ikea de Julio Cortázar.

Cortázar és conegut per Rayuela, pels contes de cronopis i fames i per ser l’únic escriptor capaç de tombar-te amb un ganxo d’esquerres (habilitat aquesta que li va valdre tant o més l’acceptació entre els crítics que la qualitat intrínseca de la seva obra). El que molta gent no sap, però, és que després d’escriure las Instrucciones para subir una escalera o les Instrucciones para dar cuerda a un reloj (i abans de saber que, un bon dia, un creatiu publicitari manllevaria aquest seu text anticapitalista per anunciar un cotxe, ai las! Això és com fer servir l’Eulàlia Reguant per anunciar un banc), l’escriptor argentí va decidir introduir-se en el, fins aquell moment, literàriament poc explorat gènere dels manuals d’instruccions2.

D’entrada, el que crida més l’atenció d’aquesta obra fins ara injustament oblidada és que, igual que Rayuela, les pàgines estan desordenades. D’aquesta manera, si el lector aventurer es proposava muntar, posem per cas, un sofà Kibuk (2 o 3 places), una tauleta plegable Norberg (disponible en tres colors: blanc, fusta o negre) o un armari amb tres portes Brimnes (149 euros/u., preu només a la península) el text el comminava a posar primer els claus i després la fullola de sota, o bé a posar les rodetes quan encara no s’havien muntat les potes, o bé a col·locar l’embellidor (meravellosa paraula per designar un tros de plàstic blanc; l’hi deuria posar el mateix publicista que va fer l’anunci del cotxe de Cortázar) quan davant teu no tenies res més que el buit absolut, ja que encara no havies començat. Val a dir que el text aconseguia plenament el seu objectiu de reflectir el flux vaiverejant i anàrquic de la vida, però no és menys lícit remarcar que com a manual de construcció va donar peu a aberracions més grans que la façana nova de la Sagrada Família.

Un altre dels trets característics d’aquesta obra és l’ús d’un llenguatge exhuberant, ric i ple de metàfores, però no sempre del tot funcional. Per exemple, no tothom va entendre que “el canó que dona voltes fins a l’infinit com un planeta a l’univers” era un clau que requeria d’un tornavís d’estrella o “l’artefacte màgic que separa l’ordre del caos”3 una rosca de mida M3. Si tothom sap que després de muntar un moble de l’Ikea, sempre hi sobra una peça, en aquest cas en sobraven més de la meitat. Això va provocar múltiples discussions entre parelles i companys de pis i uns quants intents d’assassinat amb una clau Allen.

Podríem dir que si —en paraules de Cortázar— el conte guanyava el combat per KO i la novel·la pels punts, aquest manual d’instruccions guanyava la batalla per esgotament i desesperació de l’usuari.

Tampoc no podem deixar de fer notar que la proliferació d’adjectius, descripcions minucioses i llargues disquisicions sobre, posem per cas, si la prestatgeria Billy (en qualsevol de les seves versions: Billy, Billy/Oxberg, Billy amb portes de vidre, Billy amb portes de fusta) era millor per acollir discos de Duke Ellington o del gènere Bebop, provocava que el pes i el volum del manual superés en ocasions fins i tot el pes i el volum dels mateixos mobles4. Es rumoreja que el propi Cortázar va suggerir que, a més del servei de transport i muntatge, s’inclogués un servei d’interpretació de textos i un taller de ficció literària, però la marca no va accedir-hi perquè en comprometia massa la política de preus.

Per tot plegat, doncs, el Manual d’instruccions de l’Ikea de Julio Cortázar, tot i gaudir d’un gran reconeixement de la crítica pel seu atreviment i esperit de risc, no va tenir una igual acceptació entre el públic. I, sempre reaccionàries al canvi i subjectes a les lleis del consum i la mercadotècnia, les fàbriques de mobles, a partir d’aquell moment, van optar per manuals d’instruccions amb una estructura més convencional: plantejament, nus i desenllaç5. Això sí, aquesta experiència va servir a l’autor com a font d’inspiració pel seu relat (molt més cèlebre, bah!) Casa ocupada, que narra el moment en què tens totes les caixes escampades per casa després d’una visita a l’Ikea.

PD: Sobre el que no hi ha discussió és que sí va complir amb el seu objectiu d’incomodar el lector. Sobretot quan s’havia d’asseure en una cadira amb els claus cap enfora.

  1. Detecti qui no correspon en aquesta llista. D’acord, no és fàcil. Una pista: els altres no treballen a Antena 3.
  2. A excepció potser del manual per programar el DVD i la TDT de Coeetze: un dels pocs exemples d’aquest gènere que ha adquirit la categoria de clàssic. Qui no el té a casa?
  3. Traduccions pròpies. En castellà, a l’original.
  4. En alguns casos, els manuals eren tan grans que s’havien de vendre per peces i necessitava, al seu torn, d’altres manuals per poder muntar-los.
  5. El desenllaç habitual era que les parelles, finalment, poguessin seure al sofà o dormir al llit que havien comprat. Un final previsible i comú, però ja se sap que no tothom valora la transgressió i la modernitat en literatura. Què hi farem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*
*