Josep Pla: Obres poc conegudes de la literatura universal | vol. 3
Llegiu les Obres poc conegudes de la literatura universal de Ramon Pardina.

Els WhatsApps dispersos de Josep Pla

De tots és conegut que, cada cert temps, igual que arriba la primavera inexorable o el Madrid guanya una Champions de forma incomprensible, apareix un text inèdit de Josep Pla. De fet, sovint se’l compara amb un porc (tranquils, no és un insult) perquè d’ell se n’aprofita tot1. Tot i així, sorprenentment, encara hi ha marge per trobar material nou com ara l’obra de la que parlem avui: Els whatsapps dispersos de Josep Pla.

Si bé tothom sap que l’escriptor empordanès és autor de grans llibres com El quadern gris, Coses vistes o El que hem menjat, no tothom sap que també és autor de diversos grups de whatsapp, entre els que la crítica destaca el grup “Penya Ateneu” (amb Eugeni Xammar, Francesc Pujols o Josep Maria de Sagarra, entre d’altres), el grup “Homenots 2.0” (amb Carles Riba o Pompeu Fabra, que s’encarregava sempre de corregir les faltes dels altres) o el grup “L’Empordanet”, format per l’elit intel·lectual i gent només nascuda en aquesta part de territori, sense el risc que en aquella època ningú et titllés de supremacista. A més, tot i no ser-ne l’administrador, també va participar activament en altres grups destacats com “Sopar Palamós dia 8”, que aplegava els que anaven a un sopar a Palamós el dia 8 i es posaven d’acord en què havia de portar cadascú (Pla va portar birres), “Francòfils” o “Eterns candidats a ser mereixedors del Premi Nobel i al final resulta que no2. En tots aquests anys ha registrat una activitat notable en diversos grups, excepte en el de “Premi d’Honor de les Lletres Catalanes”, grup al qual no van convidar-lo a entrar mai3.

Josep Pla era un gran afeccionat al whatsapp no només per les seves possibilitats expressives (sovint menystingudes en tractar-se d’un gènere literari menor, com el conte o els poetuits) sinó, essencialment i per damunt de tot, perquè eren gratis4. Tanmateix, la seva activitat no va ser gaire prolífica. No se li escapa a ningú que s’ho mirava molt a l’hora de triar cada adjectiu i, a més, feia diverses calades entre paraula i paraula, quan no directament es caragolava una cigarreta, perquè l’ajudava –deia– a adjectivar amb precisió. Tenint en compte que va trigar uns cinquanta anys a escriure El quadern gris, no és d’estranyar que arribés a trigar quatre anys i dos mesos per escriure un sol whatsapp5. Això va ocasionar que Eugeni Xammar canviés el nom del grup “Penya Ateneu” pel de “Josep Pla està escrivint…” doncs era el que veien la major part del temps els altres usuaris a la pantalla6, superant amb escreix als anteriors grups socials estigmatitzats amb aquesta fama com ara les mares o les persones grans en general.

També són vox populi alguns problemes de l’autor amb el text predictiu i les autocorreccions. Si bé a la majoria de gent, com a molt, li canvia “tema” per “t’estimo” (que segons en quin context, en efecte, pot ser greu) res comparat amb el què li passà a Pla, que va dir-li a l’editor que el seu proper llibre es deia Un senyal de Badalona (en referència a un stop mal posat que li feia la guitza), li ho va canviar per Un senyor de Barcelona i, per culpa d’això, va haver de refer el llibre de dalt a baix.

Però en el que de debò excel·leix és en les emoticones. Veiem-ne com descriu algunes fins i tot abans de que existissin:

“Mà d’un color groc incongruent i malaltís, ingràvida, que amb un dit polze rígid i enravenat s’erigeix cap enlaire amb un aire irruent de victòria i positivisme.”

O una altra:

“Dona amb vestit de flamenca color rogenc i cendrós que mostra la cama, mig nua, potser insinuant, o potser envolada per la força de la Tramuntana, irreverent, a mig camí entre l’eufòria i el desig que fuig com l’alè de la joventut.”

O potser la meva preferida, per la subtilesa i els matisos psicològics que hi aporta:

“Careta entotsolada amb boqueta de pinyó, mirada obliqua i suspicaç, afuada, un punt ombrívola i reticent, com d’animal a l’aguait o d’aquell que ho ha vist tot i amb gest indolent recela d’un futur impenetrable.” I després: “Caca amb ulls.” (Per aquesta s’hi va estar menys temps, tenia pressa.)

La seva influència en aquest gènere, doncs, és, com en tots els altres, innegable. Però el que Pla no va fer mai (això sí) és una nota de veu. No només perquè les notes de veu li impedien elaborar un text treballat i precís, sinó perquè bàsicament les notes de veu son un conyàs7.

En definitiva, urgeix que tots aquest missatges dispersos, juntament amb altres com Els whatsapps de lluny, o la no menys cèlebre descripció de Un senyor negre del whatsapp a Barcelona s’editin en un volum conjunt i únic, a l’alçada de la importància d’un gènere que s’ha de vindicar. I si la cosa va bé, treure un llibre de les fotos de menjar de Pla a l’Instagram, perquè la gent no ho sap, però també era un foodie.

PD: No m’he oblidat del famós intercanvi de missatges entre Joan Sales i Mercè Rodoreda, però ells eren més de Telegram.

  1. I no és una exageració, diuen que fins i tot s’han fet raspalls amb pèls de la seva barba.
  2. Coi de suecs. Nota personal.
  3. Tampoc no va formar part, per altres motius, de cap grup de pares de l’escola. I tot això que es va estalviar. Si no, no hagués tingut temps per escriure res més.
  4. La cèlebre frase de “I tot això qui ho paga?”, en realitat, no es va produir en veure l’enllumenat de Nova York per primer cop, tal com se sol dir, sinó en el moment de rebre a casa una factura d’Orange que li sortia per un ull de la cara.
  5. El whatsapp en concret va ser “Ok”, en resposta a una invitació a una festa que, un cop s’hi va presentar, lògicament, ja s’havia acabat.
  6. Dels títols de grups de whatsapp com a gènere d’experimentació literària radical, només superada pels beatniks o el dadaisme, ja en parlarem un altre dia.
  7. Com deia Josep Pla: SI HAS DE DIR “ALGO” LLARG, TRUCA!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*
*