A la dreta del llit, la seva dona. Té sort que no pensin en ell
per emergències o tristeses. Fa temps
que rebutja, com ovnis, els pensaments estranys,
i ha oblidat aquell amor que es mirava
amb una flama afirmativa. Com en pel·lícules lentes
en què no passa mai res, se senten amb tot detall
les engrunes de pa damunt de l’hule –el cel posat a taula.
Ha fet el que tocava: al matí
ha travessat dos carrers per anar a la feina
i al vespre treu les escombraries:
aquí el bé, allà el mal.

Prat, Oriol. Metres quadrats. Blind Books. Barcelona: 2014.
COMPARTEIX
Marc Hernández
Parla noruec i poc més. Músic de segona, guionista de tercera i cambrer de quarta. Podria casar-se, marxar definitivament a Noruega o mirar de trobar rendiment econòmic a tanta ràdio, muntanya i música de carrer. Seria una futura promesa si no fos tan desmenjat. No li oferiu feina