El cinema de Jia Zhangke és més conegut en circuits alternatius i festivals de cinema europeus com Canes o Sant Sebastià que entre el públic xinès. Els controls estrictes i aleatoris que imposa el Departament Central de Propaganda han privat algunes de les pel·lícules més notòries del cinema de Jia d’una distribució més àmplia, entre les quals el seu penúltim llargmetratge A Touch of Sin (Tian Zhuding, 2013). Ha tingut més sort Mountains may depart, ja que ha gaudit d’una distribució i promoció sense precedents en tota la seva carrera. Han sigut ben pocs els cinemes xinesos que no han projectat la pel·lícula i ha arribat a quedar en quarta posició el cap de setmana d’estrena pel que fa als ingressos.

A Mountains May Depart tornem de nou al món característic de Jia: les terres àrides de la província del nord Shanxi, personatges que es mouen per les circumstàncies socioeconòmiquies i culturals del moment, un univers d’un grapat de personatges, una història narrada amb ritme pausat, i fins i tot alguna concessió a l’absurd. Són, precisament, els canvis socials, econòmics i culturals els que donen forma als destins dels personatges. Aquests canvis adquireixen una major transcendència en tant que posen en perill els fonaments de la societat tradicional xinesa. En un drama en tres actes, Jia ens presenta la progressiva decadència d’aquests valors tradicionals, principalment el xiao, que van obrint pas a una societat que intenta buscar uns nous codis morals.

QUÈ ÉS EL XIAO?

mountains may depart Jia Zhangke
Il·lustració del xiao tradicional

En l’àmbit de la sinologia, el terme xiao s’ha traduït com “pietat filial”, cosa que significa l’amor i el respecte que han de mostrar els fills cap als seus pares i ancestres. La traducció de “pietat filial” sembla, però, insuficient, ja que el xiao engloba, més enllà de l’amor professat als progenitors, una sèrie de comportaments i rituals que estan socialment sistematitzats. En aquest sentit, el xiao no ha de ser una devoció fingida, sinó que concerneix el mateix esperit de la persona. El xiao rau en el cor de la societat tradicional xinesa: és allò que malgrat el transcurs de dinasties o de la successió de creences i religions, s’havia mantingut intacte fins als nostres dies. A Mountains May Depart, s’hi poden observar els efectes que la societat moderna i l’individualisme han tingut en els valors tradicionals i en el seu destí final. Jia Zhangke ho escenifica en tres actes: Preludi, 2014 i 2024.

Al xiao tradicional, els fills no podien evitar les obligacions familiars; a la nova Xina, per molt que s’hagin convertit en el centre d’atenció de la família, els fills tampoc no poden escapar-se de les obligacions lectives imposades pels pares.


PRIMER ACTE | 1999

Al primer acte de Mountains May Depart, hi veiem una Xina en ple procés de creixement econòmic, la vida quotidiana dels habitats d’una zona minera empobrida de Shanxi encara preserva, en certa manera, les formes tradicionals de relació social. La il·luminació, el tipus de càmera i el format 4:3 utilitzat (que contrasta amb la resta de metratge en 1.85:1 i 2:35.1 dels següents actes) ens presenten un halo de nostàlgia d’una realitat que ja no és i que és a punt de desaparèixer. Els protagonistes es mostren feliços en la senzillesa de les seves vides, ignorants de la tragèdia que se’ls acosta, en certa manera ja comencen a ser partíceps del procés de canvi social d’una Xina que ja mostra esquerdes. El trio protagonista de l’inici el componen Tao (ella), Zhang Jinsheng i Liangzi (dos pretendents, en altre temps amics i ara rivals). En el que és un dels preludis més llargs de la història del cinema, Jia Zhangke narra en més de mitja hora la descomposició del trio d’amics en forma de melodrama romàntic clàssic: Zhang Jinsheng, un noi convertit en nou ric gràcies a les inversions en sectors especulatius, es disposa a conquerir Tao tant sí com no, enemistant-se amb Liangzi. Personifica la imatge del capitalista sense escrúpols que tants cops hem vist a milers de films. Liangzi representa la cara més honesta del tots els tres, però poc hi pot fer, la seva personalitat retreta, per parar-li als peus a Zhang. Tao acaba triant Zhang i és per això que Liangzi decideix anar-se’n a una altra ciutat. La dinamita que fa explotar Zhang Jinsheng exemplifica a la perfecció la primera fractura de les relacions socials. Pretén així obrir un camí nou en la seva relació amb Tao, en la qual no existeixen els límits imposats pels hieràtics costums xinesos. Els diners els presten aquesta nova oportunitat i, conseqüent, Zhang tria el nom del fill que ha tingut amb Tao: Dollar.

 

SEGON ACTE | 2014

Els noms han representat una part important de la transferència cultural xinesa. La transmissió patrilineal del cognom, generació rere generació, està lligada a la continuïtat del llinatge o la família. El nom comú, en canvi, sol representar les esperances que els pares tenen dipositades en els fills, escollint caràcters i paraules amb significats positius, per bé que amb una diferència marcada entre nens (amb noms associats a la fortalesa i l’esperit) i nenes (més proclius a contenir caràcters relatius a la bellesa i la naturalesa). El fet que el nom del fill de la nova estirp que vol fundar Zhang (Dollar) sigui anglès, i no xinès, recalca la seva determinació de trencar amb el passat i mirar cap a un món nou. Han passat quinze anys, i l’amor de la seva vida, Tao, sembla que ja no és el que era. Estan divorciats, i ara Zhang resideix a Shanghái amb una nova dona i amb la custòdia de Dollar. Tao, en canvi, continua vivint a la mateixa ciutat de Shanxi, prop del seu pare, però allunyada del fill, amb qui no pot mantenir contacte.

Aquest segon acte de Mountains May Depart comença amb Liangzi en una mina i les calamitats a què s’ha d’enfrontar quan li detecten un càncer causat per les condicions infrahumanes del seu treball, però que no pot tractar-se per l’alt cost del tractament. El cinema de Jia Zhangke no és nou en la denúncia de les condicions socials dels treballadors en un món cada cop més desigual. L’èxit i el fracàs que Zhang i Liangzi respectivament representen són les dues cares de la mateixa moneda. Ara Liangzi té la seva pròpia famíla i, desesperat, només li queda recórrer a Tao per pagar-se el tractament. En el retrobament dels dos amics, hi podem observar que a cap dels dos no els ha anat bé: ella està sola, sense poder veure el fill, i ell fa front a una malaltia terminal. I és en aquest moment que pensem allò que va poder ser i no fou: una família modesta amb una vida sense excessos. Al cap i a la fi, una família a la manera antiga. El xiao podria haver perdurat almenys una generació més, però les decisions que han pres els han dut cap a aquest camí en què no els queda res per decidir. Tao ara és com un residu molest dins de la nova família desestructurada.

L’únic consol que té Tao de viure a Shanxi és per ser amb el seu pare i poder continuar amb les seves responsabilitats com a filla. Jia porta el melodrama al seu punt màxim, potser en excés, quan el pare mor i Tao s’adona que ja no té ningú més al món. Obliga que el seu fill de vuit anys torni a Shanxi per a les exèquies i el compliment del xiao. Després de recollir Dollar a l’aeroport, assisteixen a la cerimònia fúnebre de rituals un pèl forçats. Dollar gairebé no va conèixer el seu avi, i com és d’esperar tampoc no entén el simbolisme del moment i la necessitat de mostrar respecte al seu avantpassat. Ha estat educat en un ambient molt diferent, en un col·legi d’elit de Shanghai, i la seva educació és el centre de pare i madrastra. Amb mare real, en canvi, no s’hi sap comunicar i la relació entre els dos és freda. L’únic moment en què Tao aconseguei acostar-se a Dollar és quan li prepara un sopar de jiaozi, aquí conegudes com crestes xineses. L’elecció d’aquest plat per part de Jia Zhangke no és fortuïta: segons la tradició del nord de la Xina, l’acte de fer i embolicar els jiaozi és un ritual més en les celebracions d’Any Nou i que uneix tota la família en una mateixa activitat. Tao aconsegueix fer somriure el seu fill, però Dollar ha de tornar a Shanghai per no retrobar-se més. De moment.

 

TERCER ACTE | 2024

El cinema de Jia es caracteritza per estructures poc convencionals, i Mountains May Depart no n’és cap excepció. No queda clar quins són els protagonistes principals fins l’últim acte. Liangzi, després de rebre els diners per al tractament en el segon acte, no torna a comparèixer. Però sí que tornen Zhang, Dollar i Tao. La nova família desestructurada, completament allunyada dels valors tradicionals xinesos, és la que vertebra la història. Ara, Zhang i Dollar viuen a Austràlia, tot fugint de la justícia que persegueix el pare per assumptes foscos que no es detallen al film. Dollar, que ja frega la majoria d’edat, estudia xinès en una escola de xinès per a estrangers ja que l’ha anat oblidant en els deu anys que fa que viu a Austràlia. La comunicació amb el pare és gairebé inexistent, en part per la barrera lingüística, però també perquè tenen una visió diferent de la vida. Haver crescut pràcticament sol, sense família, per decisió del seu pare i haver de viure escapant de la justícia, fa que Dollar es replantegi el propòsit de la seva vida a Austràlia: ara és el moment d’agafar-ne les regnes. Durant tot aquest procés estableix una relació quasi edípica amb la professora de xinès, que li servirà de suport emocional per adquirir la determinació i la seguretat que li manquen. La pel·lícula insinua (perquè no ho acaba deixar gens clar) que Dollar anirà a retrobar-se amb Tao per començar la seva pròpia vida. El retrobament final bé podria ser imaginat per la mare, o també podria ser real.

 

MOUNTAINS MAY DEPART I LA REVERSIÓ DE L’ESQUEMA TRADICIONAL

Del tot per als pares al tot per als fills, la societat xinesa ha experimentat un gran canvi al llarg de les últimes dècades. El xiao ha deixat de ser l’element unificador de la cultura xinesa. La Xina dels petits emperadors ha rellevat el sistema de respecte als ancestres. Però el xiao no se circumscriu només al marc estrictament familiar. Amb l’adveniment del comunisme a la Xina i els fonaments de l’estat-nació, el xiao no sols va sobreviure a un nou règim que pretenia acabar amb les tradicions, sinó que va ampliar l’àmbit dels seus valors a la col·lectivitat que representat la societat xinesa en conjunt. Cal devoció a la pàtria de la qual tots formem part. En aquest context podem entendre la reprensió de Zhang al seu fill per no conèixer l’idioma dels seus avantpassats i per la falta d’interès per aprendre’l. La llengua xinesa és el vehicle amb què es pot donar continuïtat al llegat cultura. Tao també es queixava en el segon acte quan observava que Dollar parlava principalment anglès. Perquè ens trobem davant d’una generació apàtrida i sense família. Altres valors essencials de la cultura xinesa com la importància donada a l’educació perden la seva raó de ser. Dollar vol abandonar els estudis i començar a decidir per ell mateix.

El personatge de Zhang Jinsheng ens planteja una reflexió sobre això en l’últim acte: ¿on queda la llibertat de l’individu? La llibertat és un concepte relatiu, diu Zhang. Escapant d’una societat de valors ferris com la xinesa, fins i tot amb tots els diners del món, ha estat incapaç de trobar la denominada llibertat a occident. Al xiao tradicional, els fills no podien evitar les obligacions familiars; a la nova Xina, per molt que s’hagin convertit en el centre d’atenció de la família, els fills tampoc no poden escapar-se de les obligacions lectives imposades pels pares. Jia ens dóna una resposta al plantejament del pare amb la decisió presa per Dollar a l’últim acte d’abandonar Austràlia i començar una nova vida. No és gratuït que l’acció transcorri en el futur. Es tracta de la tendència que està adoptant la societat cap a un individualisme en què, lluny de les restriccions que caracteritzaven les generacions anteriors, els fills poden escollir el seu propi camí. Després de gairebé dues hores de tragèdia familiar i social, Jia clou la pel·lícula amb un cant a l’optimisme, recuperant de passada la felicitat perduda al llarg del camí. Potser la societat muta i està deixant enrere els trets cuturals que defineixen la idiosincràsia xinesa. Evidentment, comportarà contradiccions i crisis d’identitat com les que experimenten els personatges de Mountains May Depart, però això no significa que els duguin cap a un lloc millor.

 

COMPARTEIX