NADAL

                               A Emili Badiella
 
 
Sento el fred de la nit
                                         i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
                                            que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.
 
Els de casa, a la cuina,
                                           prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
                                               i ja enyoren demà.
 
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
                                             Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
 
Argentó Raset
L'editor de GUIC. Periodista i locutor sempre a la recerca de feina. També faig fotos, recito poemes, miro massa pel·lícules i tinc el cap a Berlín.