NOU SENYAL

Vent encrestant la mar, núvols en dansa,
mirades fugisseres de cel blau.
Entra el Sol al senyal de la Balança:
les portes baten i la fulla cau.

Els camins són voltats d’esgarrifança
i hi ha un sospir en cada pany de clau;
roden lívides formes imprecant-se
per les finestres d’un desert palau.

El món en doina vocifera i dringa,
gemeguen ecos i turons balmats.
Del goig d’ahir la trista pelleringa
és encalçada per xiulets airats.

Però só, tot llegint, ocult i illiure,
i un dolç caliu m’ensenya de somriure.

COMPARTEIX
Argentó Raset
L'editor de GUIC. Periodista i locutor sempre a la recerca de feina. També faig fotos, recito poemes, miro massa pel·lícules i tinc el cap a Berlín.