ELS RECORDS

Jo fos per tu aquesta cançó tan dolça
que desgana el molí.
Aquest oreig suau que t’agombola
perfumant-te el matí.
Fos el flauteig dels tòtils a la tarda
en la calma dels horts.
Si fos aquesta pau que t’acompanya
en el repòs dels ports…

O fos la punxa de la rosa encesa
d’un desig abrandat.
Aquell record d’una hora de follia,
d’aguda voluptat.

Si fos l’enyorament d’uns braços tendres
que varen ser-te amics.
O bé la revifalla rancorosa
d’aquells menyspreus antics.

Si jo no fos per tu record amable
fos almenys un neguit,
un odi o un dolor, una recança…
Ho fos tot, menys l’oblit.

COMPARTEIX
Argentó Raset
L'editor de GUIC. Periodista i locutor sempre a la recerca de feina. També faig fotos, recito poemes, miro massa pel·lícules i tinc el cap a Berlín.